Ricard Duran i Bargalló (Sabadell, 1916 – Barcelona, 1986) va ser un fotògraf amb una mirada moderna i una sensibilitat especial per captar la quotidianitat del seu temps. La seva obra, desenvolupada principalment entre els anys cinquanta i seixanta, destaca per la sobrietat, l’equilibri compositiu i el treball meticulós amb la llum, que esdevé un element fonamental en les seves imatges.

Va formar part activa del moviment fotogràfic amateur de l’època, participant en entitats com l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC), la Federación Española de Arte Fotográfico, el Càmera Club de Sabadell — pertanyia o estava molt estretament relacionat amb el grup de socis fundadors d’aquesta Entitat —, la Fédération Internationale de l’Art Photographique (FIAP) i la Photographic Society of America (PSA). La seva trajectòria el va portar a rebre diversos premis i reconeixements, entre els quals destaca el nomenament com a Artista de la FIAP (AFIAP),  el 31 d’agost de 1960, en reconeixement a la seva dedicació i tècnica.

 

Les seves fotografies es mouen entre dues grans línies: d’una banda, una voluntat documental que captura la Barcelona de mitjan segle XX — la ciutat del Seat 600, de les processons, de la Diagonal buida, de les places i els carrers plens de vida —, i de l’altra, una vocació estètica vinculada a la Nova Objectivitat alemanya. La seva obra es caracteritza per una anàlisi formal acurada de l’entorn, amb una gran atenció als volums i les textures, i una composició depurada que transmet una realitat austera i plena de detalls subtils.

 

Tot i la influència de corrents internacionals i la seva relació amb altres fotògrafs destacats, Duran va mantenir sempre una veu i una mirada pròpia. La seva fotografia defugia els artificis i apostava per la simplicitat i la força expressiva de la realitat capturada amb precisió i sensibilitat.

Gràcies a la tasca de recuperació que vaig iniciar l’any 2006, el seu llegat ha anat guanyant reconeixement i ha estat objecte de diverses exposicions. La primera mostra monogràfica, presentada el 2011 per l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya sota el títol “Les fotografies de Ricard Duran i Bargalló”, va contribuir a reivindicar-lo com una peça clau dins la història de la fotografia catalana.

 

Aquesta exposició al Museu de Reus, de la qual en sóc el comissari, vol retre homenatge a la seva trajectòria i posar en valor una obra que, malgrat el seu gran interès artístic i documental, no ha tingut la difusió que mereix. La selecció d’imatges recull una part essencial del seu llegat, amb còpies noves i tiratges de diferents èpoques, així com una mostra de les seves primeres fotografies originals. Aquesta combinació permet acostar-nos a la seva mirada personal i entendre la seva contribució al llenguatge fotogràfic del segle XX.

 

Dos elements fan que aquest esdeveniment tingui una rellevància especial. D’una banda, la seva celebració a Reus, sota els auspicis i la col·laboració de la FIAP, en reconeixement al títol d’Artista de la FIAP que va rebre el 1960 a Berna i que va ser la culminació de la seva dedicació i trajectòria. D’altra banda, l’exposició s’incorpora al capítol de la meva tesi doctoral: “Ricard Duran i Bargalló (Sabadell, 1916 - Barcelona, 1986). Sobrietat i detall com a valors de l’art fotogràfic”, dins el Programa de Doctorat d’Història de l’Art i Musicologia de la UAB, dirigida pel Dr. Jaume Vidal Oliveras. Aquest treball de recerca té com a objectiu la recuperació del seu perfil artístic i la reivindicació de la seva obra, i aquesta exposició n’és una part fonamental, contribuint al reconeixement que la seva figura mereix dins la història de la fotografia catalana.

 

Ricard Duran Pineda