LIMBUS reuneix fragments del món humà atrapats en un estat de suspensió. Ja no serveixen, però tampoc han desaparegut. Resten immòbils en el seu propi límit, com si el temps s’hi hagués espessit.

Són estructures i objectes que han perdut la seva funció. Cadascun d’ells és un organisme en trànsit, una forma que es degrada lentament mentre la natura i el temps recuperen el seu lloc.

L’entropia és el fil invisible que travessa aquestes imatges. El procés inevitable pel qual l’ordre humà s’erosiona i el desordre esdevé una nova forma d’equilibri.

Les fotografies no parlen només de decadència, sinó de transformació. Del moment en què la matèria deixa de ser útil per tornar-se pura presència. La bellesa d’un instant intermedi entre la funció i la ruïna, entre la memòria i el silenci.